Josep Abril Llinés

(El Masnou 1879-Santiago de Xile 1929)

Comerciant i polític. Fou aprenent d'adroguer a Sabadell, on més tard s'establí pel seu compte. Durant anys presidí el Foment Mercantil Sabadellenc. Tot i haver pertangut a la Lliga Regionalista, el 1909 anà en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor. Amb Manuel Folguera Duran i d'altres, durant la Setmana Tràgica proclamà la República a Sabadell. De resultes d'aquesta actitud, hagué d'exiliar-se a Amèrica i finalment s'establí a Santiago de Xile, on fou propietari d'un petit cafè-pastisseria. El 1916 es feu soci del Centre Català, s'afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se'n separà el 1928. El 1923 fundà el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles com: Queremos a Cataluña libre y soberana, no esclava de España (1924); El Provincialismo Español; la Mancomunidad catalana y su obra (1925); i República a la española y a la catalana (1928). Després del cop d'estat de Primo de Rivera, adreça un Missatge al rei d'Espanya (1923) i una Carta oberta a Francesc Cambó (1925), contra la intromissió catalana en la política espanyola. Va ser fundador del Grup Separatista Avant (1928) de Montevideo i a Santiago de Xile publicà els periòdics Canigó (1927) i Catalunya (1926-1927), el darrer dels quals fou suspès per pressions de l'ambaixada espanyola. Activista esforçat, divulgà sobretot el problema català a Xile. Es casà amb la xilena Elisa Avaria i va tenir quatre filles.

Josep-Lluís Carod-Rovira. Diccionari dels catalans d'Amèrica; en quatre volums. Comissió Amèrica i Catalunya, 1992. Generalitat de Catalunya.

 

Grup Separatista [català] Avant (Montevideo-Uruguai)

Grup polític d'orientació independentista, fundat a Montevideo (Uruguai) el 1928. Partidari de l'alliberament de Catalunya per procediments revolucionaris i d'insurrecció, incloent-hi l'acció armada. N'eren promotors Adolf Gamundi Roig, Albà Rosell Llongueras i Avenir Rosell Figueras. Oposats frontalment a l'estratègia representada per Francesc Macià. Estat Català i el nucli de Cuba estaven vinculats al Comitè de Publicitat Catalana de Santiago de Xile, de Josep Abril Llinés, al Comitè Nosaltres Sols de Paranà i a la Comissió de Propaganda Catalana de Buenos Aires, fidel a Manuel Massó Llorens, amb tots els quals signaren el manifest “Als separatistes catalans” l'abril del 1929. El seu òrgan oficiós era el quinzenari de Montevideo “Nova Catalunya”, subtitulat “Periòdic d'acció del separatisme català a Sud-amèrica” que dirigí Albà Rosell amb el seu fill Avenir com a secretari de redacció. El Grup es dissolgué, com el seu portaveu periodístic en caure Primo de Rivera el 1930.

Josep-Lluís Carod-Rovira.

Comitè de Publicitat Catalana de Xile.

Grup polític d'orientació independentista creat el setembre del 1923 a Santiago de Xile. Fundat per Josep Abril Llinés que en fou sempre el president i dirigent principal, juntament amb Frederic Margarit, com a secretari general i Josep Carbó i inicialment adherit a Estat Català, reuní deu mil francs francesos per al moviment insurgent de Francesc Macià, del liderat del qual se separà el 1928 per arrenglerar-s'hi decididament en contra. Formà aleshores un front comú amb el Grup Separatista Avant (Montevideo), Nosaltres Sols (Paranà) i una Comissió de Propaganda Catalana (Buenos Aires) impulsada per Manuel Massó Llorens, amb els quals editaren la “Nova Catalunya” i signaren el manifest “Als separatistes catalans” (1929). L'entitat, que usava indistintament el nom en català o espanyol, desplegà una enorme activitat propagandística difonent, sobretot, els articles i conferències del seu president, per influir la societat sud-americana. Massó Llorens repartí als delegats de l'Amèrica del Sud a l'Assemblea de la Societat de Nacions de Ginebra, el fullet “Queremos a Cataluña libre y soberana, no esclava de España” (1924). Distribuïa mocadors amb la senyera estelada i obsequiava els seus membres amb el poema “A la Catalunya històrica” de J.B. Alemany Borràs. Actuava a Santiago i Valparaíso, però també a Concepción, Punta Arenas i Iquique, ciutats xilenes on tenia adeptes. A començament de la dècada 1930-1940 hi participaven 304 persones. La mort d'Abril Llinés al 1929 a Xile i la nova conjuntura política a Catalunya, amb l'adveniment del règim republicà, ocasionaren la desaparició del grup.

Josep-Lluís Carod-Rovira.