Els López us salvaran

Quan les ILP eren l’estratègia legal correcta i el full de ruta de Kosovo era de ximplets, vaig anar a la presentació d’un llibre d’en López Bofill. El presentaven, entre d’altres, en López Tena i en Bertran. Tot hi arribar a les acaballes, vaig poder escoltar els seus speaks finals, els quals hem van deixar de pedra, realment astorat. Deien que als catalans ens mancava mala llet, i que el nostre caràcter era de poc més que de tocatimbals. Asseguraven que “els catalanets (sic) de l’interior mai faran cap acte de valentia, són gent conservadora, atemorida i vençuda”. Tal com fa el PSC, alimentaven la divisió social, i pretenien que demanessis perdó per tenir un cognom català o, directament, que et fessis l’harakiri si tenies els dos autòctons. Segons ells, la solució era: “la mala llet hispànica que nosaltres duem a la sang” i cridaven als quatre vents que “els López us salvaran”.

Portem 300 anys resistint la barbàrie hispànica, però tranquils, que ara venen reforços del sud i ens redimiran. No van faltar les seves batalletes de quan van al pueblo, on els hi expliquen com viuen de la mamella catalana, després els hi fan aquella broma tan nazi de no pareces catalan i ells ho acaben dient que són els seus germans ibèrics. Aquella presentació va esdevenir un dels actes d’autoodi més colossals que he patit mai en directe. Desprestigiant la nostra història i fent apologia d’una Catalunya espanyolitzada, i on el bilingüisme i l’àrea metropolitana fossin el cavall de batalla. Aquell vespre vaig arribar a la conclusió que ells odien la meva Catalunya. D’Espanya l’únic que ens arriba és mala llet, poc diàleg i espoli de diners, idees, jugadors i treball. Que el treball i la vida de milers de patriotes no quedi mai en l’oblit.

Marc Cros