L'amenaça fanàtica

Marçal Sintes

No crec que la resposta furibunda a les paraules del Papa -que és un sarcasme que hagi coincidit amb la mort d'Oriana Fallaci- s'hagi d'interpretar en el marc d'una confrontació cristianisme-islamisme, sinó en el de l'ofensiva de l'islamisme violent contra Occident i els seus valors. Un islamisme violent que, cínicament, respon amb violència al discurs de Ratzinger (que no ha dubtat a proporcionar tota mena de matisacions i aclariments) sobre la necessitat que raó i fe es trobin. Un islamisme violent que, a més, no es cansa de cridar a l'expansió de l'Islam i la destrucció d'Israel i d'amenaçar i insultar. Des d'Occident em sembla que el primer que cal fer és prendre consciència de la greu amenaça que el fonamentalisme islàmic representa i, a continuació, distingir, traçant una frontera el més nítida possible, entre aquest fonamentalisme i la resta dels seguidors de Mahoma. Amb els segons calen el diàleg i l'entesa, i totes les iniciatives que ajudin a la convivència i que explorin el gran potencial d'enriquiment mutu. Pel que fa a l'islamisme violent, en canvi, no crec que les actituds d'aquest tipus siguin gaire eficaces. Perquè no ens enfrontem a gent disposada a escoltar i a apaivagar les seves ambicions fanàtiques. A aquestes altures de la pel·lícula, vist el que hem vist, tot indica que hem d'estar mentalitzats per a un llarg i penós combat contra el terrorisme i contra tot el que pugui actuar com a caldo de cultiu d'aquest terrorisme. Cal combatre l'amenaça de la manera més intel·ligent, acordada i efectiva possible, evitant les equivocacions però també sense complexos.

 

Publicat al diari Avui el 19 de setembre del 2006