Via fora, catalans!
Ara és l'hora, catalans!
Dos segles d'esclavatge, d'humiliació i d'oprobi,
no han pogut matar la veu de la nostra ànima. Ens
han pogut sotmetre els nostres cossos per la força
de les armes i arrabassar-nos així les nostres llibertats.
Ens han pogut fer baixar el cap sota el seu jou i fins treballar
per a l'opressor, però no hem oblidat mai la veu
interior de la nostra rebel.lió ni de fer sentir-la
als altres com a protesta i invocació del nostre
dret.
Es aquesta mateixa veu la que esdevé avui el nostre
crit de llibertat. És aquesta mateixa veu que esdevé
el nostre imperatiu nacional,l'imperatiu de la nostra raça
que ens crida: "A les armes, a les armes! Heu perdut
el vostre sentiment de catalans? Heu oblidat ja que sou
homes? En comptes d'ardit jovent haurem engendrat un poble
de covards? En comptes de cavallers orgullosos d'ells mateixos,
heu esdevingut, heu esdevingut un ramat de pàries?
No teníem una senyera immaculada? No posseïm
una llengua característica i ben nostra? No teníem
les nostres festes, els nostres costums i tradicions seculars?
No teníem una gloriosa història? No posseïm
una cultura i un avenç social que era, amb els seus
gremis obrers i d'ensenyament, un exemple per al món?
No teníem una consciència i una voluntat rebels?
On és, doncs, tot això? Només ens resta
la llengua i encara arrencada grollerament dels llavis del
nostres fills a l'escola i gairebé arrencada per
vergonya, fins dels nostres llavis. Tota la resta, per noble
i sagrat que fos, ha estat proscrit i ben sovint trepitjat
per governants, dictadors i reis que corrompen tot el que
toquen perquè estan habituats a arrossegar-se pel
fang del vici, del crim i de les coses més infectes
i repugnants.
I reconquerir un patrimoni, no val una vida?
A les armes, catalans! Darrera nostre hi tenim una generació
que ens mira i vetlla per nosaltres; i davant, una generació
que ens espera!
Catalans! No podeu imaginar-vos amb quina alegria més
pura us adreço avui aquesta crida. Us havia parlat
fins ara amb tanta angoixa i tristesa! Era el fruit de les
amargors de l'exili. Era el fruit de la comprovació
de les febleses, defeccions i fallides de tants catalans
que han refusat servir Catalunya. Era el sofriment que sentia
a la meva ànima de tants germans que sofreixen a
les presons d'Espanya. Era el dubte que de vegades m'obsessionava
que ja no podria, a la meva edat, veure de nou Catalunya
i la seva llibertat.
Avui, però, en passar la frontera i veient-la de
nou en l'exaltació natural que produeix el retorn
a la pàtria i dins la calma i la grandesa d'esperit
que produeix aquest retorn quan és per oferir-li
el sacrifici de la vida, l'he vist tan bella, tan rica,
tan puixant i tan eterna, que m'he sentit tranquil.litzat
en la meva fe que Catalunya no morirà mai i que vencerà
els seus enemics.
És amb aquesta fe i amb aquesta gran joia que us
crido al meu costat per prendre les armes per la llibertat
de Catalunya. Ha d'ésser un dia de festa per a nosaltres,
aquest recomençament de la nostra història
nacional antigament tanclara, tan austera, tan gloriosa,
però des de fa dos-cents anys enfonsada dins d'una
altra història carregada d'una grandesa inútil
i ennegrida per la fumera roja de sang, de tantes fogueres
enceses per la Inquisició i encara no apagada del
tot. Per a nosaltres avui, catalans, en vida i en mort,
Catalunya serà de nou Catalunya!
Contra la monarquia i contra aquest rei opressor que, encara
no fa gaire temps, ens recordava que era el descendent de
Felip V, de terrible memòria, que està en
deute de sang amb nosaltres.
Contra la dictadura militar, la més repugnant de
totes les dictadures per la seva mateixa concepció,
que ens ha ofès íntimament amb la profanació
de les nostres coses més sagrades.
Contra la guerra del Marroc, aquesta guerra tan injusta
i tan tràgica que persisteix, encara que sigui negada
pels comunicats oficials.
Contra la injustícia social i els privilegis de classe.
Per la llibertat de Catalunya i el dret a governar-nos nosaltres
mateixos, conscients de la nostra personalitat i de la nostra
voluntat ferma i definida, convençuts que Catalunya
és capaç de governar-se a si mateixa i posseeix
prou recursos econòmics per viure lliurement.
Per la cultura dels catalans, la restauració de les
seves corporacions dissoltes i la creació de noves
institucions que afavoreixin els infants, així com
les de caràcter tècnic per als obrers, comerciants
i industrials.
Per la dignitat i millorament de vida del proletariat, mitjançant
reformes socials i la llei de protecció del treball
i dels obrers, el que significa la garantia per al progrés
i millora, partint del mínim assignat a la convenció
de Berna.
Per la llibertat de tots els empresonats per delictes polítics
i socials, i la llibertat dels nostres companys separatistes
que, d'una manera tan heroica, han patit i pateixen, encara,
per Catalunya.
Per la implantació de la República Catalana
Independent.
Via fora, catalans!
Us crido amb el mateix crit històric que ens recorda
les nostres antigues victòries nacionals, car és
en aquest moment que voldria fer desaparèixer la
meva persona per tal que reconeguessiu en la meva veu, la
veu de la vostra raça, i en la meva gesta, la gesta
d'aquells que ens han precedit en la Història. És
ben encoratjador de sentir-se, en aquests moments suprems,
per damunt de la nostra voluntat, l'hereu i l'instrument
d'aquells herois que saberen posar tan alt, en terra i en
el mar, elnom gloriós de Catalunya.
Que la nostra senyera de les quatre barres onegi en el vent
de la nostra immortalitat! En aixecar-la de nou al cel de
Catalunya, deixeu-me hissar una altra senyera invisible
perquè onegi per damunt d'aquells que lluiten per
un noble ideal.
La nostra afirmació d'ésser catalans, no significa
que ens volem separar de l'afirmació que també
som humans. L'estel solitari de la nostra bandera no vol
pas significar que ens volem aïllar dels altres que,
com nosaltres mateixos, sofreixen una opressió semblant.
La nostra bandera no ens separa de ningú que tingui
un esperit lliure, i en els seus plecs no s'amaga cap idea
d'imperialisme ni de conquesta. La nostra aspiració
és entrar, una vegada lliure, en el concert dels
pobles civilitzats per treballar, amb el nostre jove esforç,
per un ideal de pau internacional, per la llibertat de tots
els homes i de tots els pobles i per la justícia.
I és aquesta aspiració que ens ha fet aliar
amb els separatistes d'Euskadi i de Galícia i ens
pot fer aliar, demà, lliurement i cordialment amb
les altres petites nacionalitats d'Espanya.
Quan nosaltres afirmem que deslliurarem Catalunya, no ho
diem pas amb un esperit d'odi contra vosaltres, espanyols,
com ho han fet córrer els governs d'Espanya. Tot
el nostre odi s'aixeca contra aquesta Espanya oficial monàrquica,avui
dictatorial, sota el règim de la qual vosaltres mateixos
heu esdevingut uns esclaus, sobretot vosaltres, obrers,
tant com nosaltres mateixos. Us hem vist sotmesos al mateix
jou, encadenats al treball i patint pel dur treball, en
la vostra terra àrida. I us hauríem estés
més d'una vegada els nostres braços, si els
haguéssim tingut lliures. És el que esperem
fer un dia si aquest és el vostre desig. La nostra
unió oficial d'avui, feta per la força [unió
que és la causa de la misèria i de la inquietud
de tots], feta demà pels lligams de la llibertat
i de la fraternitat, serà plena d'eficàcia
i plena de possibilitats materials i morals insospitades.
Heus ací, doncs, l'esperit de la nostra revolució.
Via fora, catalans!
Lluitem per aquesta terra immortal que es Catalunya i no
podem ésser vençuts!
Què seria d'una joventut sense rebel.lia? Què
seria d'una vida sense dignitat?
Vius o morts, per Catalunya i la seva ànima immortal!
A les armes, catalans!
En nom del Consell provisional de la República Catalana.
Francesc Macià
"Macià, la seva actuació a l'estranger"
Josep Carner-Ribalta i notes de Ramon Fabregat. Edicions
Catalanes de Mèxic, Autors Associats. Mèxic
DF. 1952
