Exèrcit Català

FAC FRONT D'ALLIBERAMENT DE CATALÀ

.........

Cap a finals dels anys 60 l´independentisme estava en un camí sense sortida, el partit hegemònic, el FNC (Front Nacional de Catalunya) havia sofert l´escissió del PSAN (Partit Socialista d´Alliberament Nacional), però les energies no anaven dirigides a una radicalització en l´actuació sino en la definició social.L´any 1969 un grup d´antics militants del Consell Nacional Català varen trobar-se amb un grup que provenia de les JOEC (Joventuts Obreres d´Estat Català) i varen decidir crear una organització armada d´alliberament nacional.Els militants del Consell Nacional Català eren veterans en el combat clandestí i els de les JOEC eren joves excursionistes poc bregats en les lluites clandestines. Al principi només varen fer pintades però els elements més joves aprofitaven les excursions al Garraf i al Montseny per proveir-se d´explossius i les primeres armes varen venir dels assaltaments a "serenos" i membres del Somaten.Des d´un principi el FAC (l´organització s´anomenava tant Front d´Alliberament Català com Front d´Alliberament de Catalunya) es va definir com organització de lluita per l´alliberament nacional i de classe, però la indefenició ideològica era notable.

Durant els anys 1969-71 el FAC va fer quasi 100 accions armades, no tenia un grup polític que li donés cobertura i molts cops les seves accions varen ser silenciades per la premsa franquista, la seva activitat era purament militar i ni tan sols editava un butlletí d´informació.


La primera ensopegada va ser l´any 1971, Josep Pascal havia deixat al garatge d´un amic una important quantitat d´explosius, però aquest va ser detingut per contrabandista i la policia al escorcollar el seu garatge va descobrir 216 Kg. de dinamita i 400 metres de metxa. En Pascal va poder fugir però el Tribunal d´Ordre Públic el va jutjar en rebel.lia i el va condemnar a 4 anys de presó per associació il.lícita i 14 per tinença d´explosius.

El segon cop va esdevenir el mes de maig de 1972, primer varen ser detinguts en Josep Almeda i Garcia, Josep Calduc i Brabacòs, Jordi Castellà i Solé, Manuel Cruells i Piferrer, Josep Planxart i Martori, Josep Rafel i Carreres de Nadal i Lluís Torner i Pous, alguns d´aquests nacionalistes militaven a l´Estat Català, després d´aquesta caiguda i degut a les tortures policials varen ser detinguts en Carles Garcia i Soler i Ramon Llorca i López, militants del FAC. El germà d´en Carles Garcia va poder avisar als altres membres del grup Alfons Cervera i Hurtado, Josep Digon i Balaguer, Elisenda Romeu i Oller, Estanislau Solà i Pérez i Jordi Soriano que varen poder fugir.

La policia els va acusar dels següents actes de resistència:
- 16 d´octubre de 1970. Explosió d´un artefacte a Radio Nacional i Televisión Española. Al Passeig de Gràcia nº 1 de Barcelona.
- 3 de març de 1971. Atemptat a l´estació de la RENFE a Castelldefels.
- 7 de març. Atemptat a la Delegació d´Hisenda de la Sagrera (Barcelona) que va ocasionar la mort del Guàrdia Civil Dionisio Medina Serrano.
- 3 de juny. Atemptat contra els estudis a Miramar de Barcelona de la Televisión Española.
- 6 de juny. Voladura d´un transformador elèctric al carrer Güell.
- 12 de juny. Bomba contra els Jutjats Municipals de Barcelona.
- 18 de juliol. Tres bombes a diferents sortides ferroviàries de Barcelona.
- 23 d´octubre. Atemptat contra una fincs al carrer Sant Joan Baptista i tres altres contra locals del Movimiento al carrer Madonell.
- al mateix any atemtat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Sants i a la delegació del Ministeri d´Informació i Turisme a Barcelona.
- 28 de febrer de 1972. Atemptat contra els tallers del diari "La Vanguardia Española" i contra els locals del Movimiento dels districtes VII i IX.
- 29 de febrer. Atemptat contra el Banco de Madrid i a la "Quinta Avenida".
- 1 de març. Artefactes contra el Jutjat d´Instrucció nº 1 i la Magistratura del Treball.
- 2 de març. Atemptat contra la caserna del Regiment d´Artilleria al barri de Sant Andreu i contra un altre establiment militar al carrer Pujades.
- 3 de març. Voladura d´un dels transformadors dela Font Lluminosa de Montjuïc i un altre al Palau de Congressos de la Fira de Mostres.
- 4 de març. Artefacte a les vies del metro de la Plaça de Catalunya.
- 18 de maig. Bomba contra el Monumento a los Caidos a Pedralbes, Barcelona.
A més la policia va trobar 216 Kg de dinamita, 200 metres de metxa, 95 cartutxos de gelamonita 1A, 20 Kg de goma-2, un detonador elèctric a distància i 700 detonadors, tot això en dos amagatalls a Centelles i a Begues.
El mateix Col.legi d´Advocats va protestar per les actuacions de la policia, les declaracions es varen aconseguir per tortura i tota la "causa ordinaria nº 59/72 de la IV Región Militar" només s´aguantava per aquestes declaracions. Les tortures més habituals varen ser el "quiròfan" i la "banyera", el mateix Ramon Llorca va patir una lesió a la regió lumbar de la columna vertebral.
El judici contrra els militants del FAC va ser convocat per al 25 de setembre de 1972, els advocats defensors varen rebre la notificació només una setmana abans. El fiscal demanava 205 anys de presó per a Ramon Llorca i 180 anys per Carles Garcia, els advocats defensors, Marc Palmés i l´advocat Feliu varen argumentar defectes de forma, defectes processals i la manca de probes, a més a Llorca se li atribuien dos accions ocorregudes el mateix dia a la mateixa hora! ELs acusats varen mantenir una actitud de defensa política que va tallar en sec el Tribunal Militar. En Carles García va ser condemnat a 20 anys de presó i en Ramon Llorca a 30 anys de presó.
El 22 de setembre es produiren tres manifestacions a Barcelona contra els Consells de Guerra. Al matí 500 estudiants es varen concentrar a la cruïlla Aribau Gran Via, al vespre una altra al carrer Parlament i una altra a Sants, aquesta darrera va ser convocada per CCOO (Comissions Obreres), Comissions de Barris, Estudiants de Barcelona, mestres i llicenciats.
El dia 25 de setembre una altra manifestació va aplegar 1.000 persones a la Diagonal-Passeig de Gràcia, el mateix deia el FNC (Front Nacional de Catalunya) va penjar una pancarta amb el lema "Solidaritat FAC" a la Via Laietana entre Rosselló i Provença amb una cadena que va tallar el tràfic durant una hora.
El dia 26 de setembre una altra manifestació de 500 persones es va produir al passeig Maragall, els manifestants es varen defensar amb còctels de la policia, varen ser detingudes varies persones.
A la Catalunya Nord varen aparèixer nombrosos cartells de solidaritat amb els presos, l´"Independent" va publicar un comunicat de l´Accio Regionalista Catalana de solidaritat amb els independentistes.


Cap a l´any 1971 va sorgir un altra grup armat a Catalunya, els CAR "Comandos de Acción Revolucionaria" de marcada ideologia marxista-leninista però sense cap contingut nacionalista. Aquest grup, format a Terrassa, va canviar el seu nom pel de IR (Izquierda Revolucionaria). La seva primera acció va ser l´atracament a la Caixa d´Estalvis de Terrassa a la carretera de Castellar, després va emportar-se material d´impremta de les Escoles de l´estat a Sant llorenç del Munt, la primera bomba va ser a un transformador elèctric a l´Escola Industrial d´Enginyers. Altres varen ser a la seu dels Sindicats a Terrassa, el 15 d´abril de 1972 al Monumento a los Caidos de la Mata, entre Terrassa i la Mura i el 18 de maig varen fer volar un transformador a la carretera de Matadepera i el Jutjat d´ Instrucció de Terrassa. En aquestes accions ambé hi va participar el militant del FAC Estanislau Solà que s´havia escapat de la caiguda dels seus companys. Aquest mateix grup va atracar l´armeria de Sant Pere de Ribes al Garraf d´on es va emportar set escopetes i munició.
Algun dels militants d´aquest grup, com en Jordi Vera varen exil.liar-se i a Bèlgica varen integrar-se al FAC. Aleshores el FAC es va definir com el Partit Comunista de Catalunya, a la primera Assemblea celebrada l´estiu de 1973 a Brusel.les, l´Antoni Morato, antic militant del PSUC va influir en el gir cap a l´esquerra de l´organització, amb una definicio marxista-leninista maoista, es va anomenar un comitè executiu provisional format per Alfons Cervera, Josep Digon, Josep Maria Garcia, Antoni Morato i Elisenda Romeu. Es va començar a editar el butlletí "Catalunya Roja".
Cap al novembre de 1973 un petit grup del FAC tornava a actuar al interior, concretament a Barcelona, el butlletí "Catalunya Roja" número 4-5 en feia esment i reivindicava la primera acció armada després de la caiguda del 1972: un grup de nous militants estaven fent pintades al carrer Sant Pau amb Paral.lel, els lemes eren "Visca Catalunya Lliure" i "Visca el FAC", els que feien les pintades anaven recolzats per un escamot de protecció, aleshores d´una escala va sortir un home armat d´un revòlver apuntant als militants que feien les pintades i en tocar un xiulet va venir un vigilant, la ràpida reacció de l´escamot de protecció va permetre l´alliberament dels companys i l´obtenció de dos revòlvers més per l´organització.
Cap el desembre de 1973 el FAC va establir relacions amb el FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico) i amb sectors escindits d´ETA. De resultes d´aquestes relacions es va organitzar una expopiació, hi varen participar en Jordi Vera i Antoni Morato pel FAC i dos militants del grup GATAZCA, escissió del Front Obrer d´ETA i que més tard varen formar LAIA. L´acció va anar bé, però al fugir amb un taxi robat a un dels militants de GATAZCA se li va disparar l´arma i va ferir al pulmó al seu company, per sort la ferida no va ser greu i l´activista es va poder recuperar. Amb els diners obtinguts amb aquesta acció, 1.200.000 pessetes, tant GATAZCA com el FAC varen poder comprar armes i munició.
Després d´aquesta acció es va decidir enviar a Josep Maria Garcia ("Jepi") a Perpinyà per preparar la infraestructura a Catalunya Nord, hi va participar molt activament a la tasca en Gilbert Grau, d´aquesta manera es va poder establir a la Catalunya Nord la gran part de l´organitxació.
El mes de maig de 1974, en J. Digon i Balaguer ("Enric") i Jordi Vera ("Cuqui") varen baixar a Barcelona per intentar contactar amb Izquierda Revolucionaria, es va intentar un atracament a un banc però l´operació es va malmetre degut a l´aparició de la policia. Una infiltració va provocar que es retirés de nou a Catalunya Nord l´escamot, i junt amb ells varen fugir tres nous militants que havien captat i que la policia havia identificat Josep Carrasco i Castillo, Josep Amézcua i Sànchez i "Stromber"). L´infiltrat era Antonio Arjona, germà d´un militant del FRAP i que va ser detingut per la participació en un atracament, la policia li va prometre la llibertat d´ell i el seu germà si delatava a militants d´Izquierda Revolucionaria i del FAC, a l´últim moment es va arrepentir i va confessar la seva traició a Jordi Vera; d´aquesta manera els militants del FAC varen poder fugir.
El juliol de 1974 IR i el FAC es varen fusionar, en Josep Maria Torres i Freixa "el nen" va integrar-se al Comitè executiu provisional i en Josep López-Camacho va passar a ésser responsable militar dels escamots legals de l´interior.
El FAC va començar a crèixer novament, es varen crear nuclis a Barcellona, Terrassa, Andorra i Perpinyà. En J. Digon, Jordi Vera i Alfons Cervera ("Jaume") varen ser els creadors d´aquests nous escamots. Les següents accions armades varen ser reivindicades pel butlletí Catalunya Roja nº7:
- 27 d´agost. Atracament a la "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros" de Masquefa.
- expropiació a una pedrera, es va aconseguir metxa, detonants i explosius.
- expropiació d´una pedrera. Es va aconseguir 200 Kg d´explosiu.
- 10 de setembre. Varen dinamitar la Jefatura Local del Movimiento al carrer València, en commemoració de la Diada Nacional de l´Onze de Setembre.
- 11 de setembre. Bomba contra el consolat de Xile en solidaritat amb el poble xilè, en el primer aniversari del cop d´estat.
- 11 de setembre. Atemptat frustrat contra els Jutjats de Terrassa.
- 11 de setembre. Volat un transformador d´alta tensió a Sabadell.


La caiguda que varen tenir a la tardor de 1974 es va deure quan un grup revolucionari d´origen andalús es va integrar al FAC, aquest grup que estava a cavall entre la delinqüència comuna i l´activitat revolucionària havia participat en nombrosos atracaments: a la "Caja de Ahorros Layetana" de la Santa Coloma, el "banco Hispano Americano" de la Zona Franca, el "Banco Central" de la Via Augusta, la "Caja de Ahorros Layetana" del carrer Jacint Verdaguer i quan varen intentar assaltar l´empresa Armadan SA de Badalona varen haver de fugir a trets de sotsfusell. Tres militants varen ser detinguts després d´un atracament el 21 de gener de 1975, la policia va trobar al cotxe emprat en l´atracament les marques dactilars de Pere Móra i Leon, el qual estava fitxat com a delinqüent comú, després d´unes brutals tortures va descobrir als seus companys Dídac Romero i Pérz i Lluís Guijarro i Guerrero, a la casa d´aquest darrer la policia va trobar una Remington 45, munició, granades de mà, una impressora "vietnamita", àcid nítric, càmfora i diners de l´organització. Després de ser torturats confessaren a la policia l´existència d´un pis franc al carrer Camp nº 39. 1er pis de Barcelona. La policia va mantenir una vigilància però l´únic que varen aconseguir fou ferir a un advocat, Ferran López i Parea, que creia que el volien atracar i es va defensar. Aleshores la policia va entrar al pis i va trobar un sotsfusell Stein, munició, documents d´identitat falsificats, bombes de mà, i molta propaganda del FAC.
Els altres militants del FAC varen fugir.
En Pere Móra i Leon va ser ingressat a la clínica del Mar però degut a l´extrema gravetat va ser trasladat a la Clínica del Dr. Puigvert a on se li va observar:
- insuficiència renal per hipermatitzants.
- talls diversos a la llengua
- cremades a les cames i peus degut a corrents elèctriques
- nombroses blaus des de la cintura fins els peus
segons la policia les lesions es varen produir durant la detenció, però ningú va poder negar la realitat, la policia havia torturat amb salvatgia al detingut.
El 20 de març de 1975 Elisenda Romeu i el seu marit, l´Alfons varen ser detinguts a Valenciennes per la gendarmeria francesa, varen trobar al cotxe armes i municions. Alfons va ser condemnat a 7 mesos de presó i 2.000 francs de multa i l´Elisenda a cinc mesos de presó.
Durant l´any 1975 es varen produir les següents accions:
- 13 d´abril. Es dinamitat l´edifici de la Magistratura del Trabajo a Barcelona.
- a finals d´abril es posen nombroses senyeres i banderes rojes a Barcelona i el Vallès per commemorar el 1er de Maig.
- 5 de maig. Bomba contra el Banco de Sabadell a Sabadell. I es dinamitat el Monumento a los Caidos als afores de Rubí.
-12 de maig. Es dinamitat el local del Movimiento a Sants. També va explotar una bomba a la Caja de Ahorros Provincial a l´avinguda Meridiana de Barcelona.
Durant el mes de setembre de 1975 fou detingut en Joan Molina i Jiménez per fer pintades del FAC. Després de brutals tortures va donar el nom dels seus companys, 14 persones varen ser detingudes a Terrasssa: Josep Maria Torres i Freixa (el nen), del comitè executiu provisional del FAC, Joan López Camacho (Camacho), responsable militar del Vallès, Josep Plaza Gabarrón, Antoni Torres i Freixa, Manuel Muñoz i Requena (che), Josep Maria Fernàndez i Sansa, Consol Padillo Naves, Francesc Martínez Sanahuja (Banderes), Joan López Garcia, Joan Solà i Gonzàlez i un noi anomenat César, de Rubí.
La policia els va acusar de nombrosos atemptats i de ser la branca catalana d´ETA (p-m), tot ajudant a passar la frontera a José Ignacio Pérez Beotegui (Wilson). La policia va trobar 1.580 bales, 150 cartutxos d´escopeta, 6 mines anti-personal, 330 fulminants elèctrics, 12 rotlles de munició ràpida i lenta, 8 caixes de munició per armes de gas, 60 cartutxos de goma-2, 30 d´altres classes d´explosius, 4 escopetes de doble canó retallades, 1 escopeta d´un sol canó, 2 sotsfusells "Naranjeros" amb carregadors i munició, 8 pistoles de diferents calibres i models, un 22 americà amb silenciador i teleobjectiu, una pistola-metralladora, una bomba de mà, un revòlver de gas, 100 càpsules de cianur, 1 "scaner" per captar les emisores de la policia, dues multicopistes una màquina d´escriure, un cotxe Simca 1000, dues motos i nombrosa propaganda del FAC.
A Barcelona varen ser detingudes 6 persones més, Joan Xic, Pere Cuenca, Bertran (Macis), i una nois que varen deixar el seu pis al carrer de Santa Anna a un escamot del FAC. En total a les acaballes de l´any 1975, 25 militants del FAC estaven a les presons espanyoles.
Uns pocs varen poder fugir a França, com Cèsar Algora (lLuís) i Isabel Martos (Tena). En Josep Digon i Cèsar Algora foren detinguts per la Gendarmeria francesa a Sant llorenç de Cerdans i condemnats per portar armes, varen passar 6 mesos a la presó i en Josep Digon després va ser expulsat a Bèlgica. El grup de Catalunya Nord es va haver de disoldre.
El 5 d´abril els militants d´ETA de la presó de Segòvia es varen fugar, amb ells hi anaven en Carles Garcia i Solé i Ramon Llorca, quasi tots varen ser capturats però en Carles i tres altres dels fugats es varen poder escapar a França i foren deportats a l´illa d´Yeu, d´on es tornaren a escapar i residiren a Perpinyà fins que l´amnistia els va permetre tornar al Principat.
A finals de 1976 alguns militants del FAC varen decidir crear una organització política el MRC Moviment Revolucionari Català, la seva idea era fusionar-se amb el PSAN-Provisional i el Col.lectiu Comunista Català i més endavant amb el PSAN, d´aquest intent de fusió va sorgir un document "Per una nova orientació política al si del moviment obrer i popular català" amb data de l´abril de 1977.
Els altres militants varen intentar reconstruir el FAC i durant el mes de novembre de 1976 varen fer vàries accions:
- bomba a l´entrada del metro de l´estació Tarragona de Barcelona.
- bomba contra les oficines de "Roca Radiadores".
- artefacte contra els arxius del jutjats vells de Barcelona.
- bomba (desactivada) a la claveguera del carrer Provença cantonada Via Laietana.
Pel febrer de 1977 la policia va desarticular al grup, foren detinguts:

Joan Lòpez Camacho, Lluís Guijarro Guerrero, Joaquim Sardà i Montoliu, Francesc Romero i Rivera, Jordi Company i Querol, Jordi Delgado i Vives, Marta Bonet i Farran, Joan Contreras i Cruz, Anna Maria Viana i Ondiviela, Elisenda Cubells i Sacristà i Francesc Vàzquez i Morilla. La policia els va incautar 87 cartutxos de dinamita i 5 rotlles de metxa a un refugi que tenia en lluís Guijarro a la Conreria, Badalona; a Marta Bonet li varen trobar al seu domicili del carrer Vallespir nº 139-2on-3ª 54 cartutxos de dinamita, una pistola FN-Browning del 7'65 i 29 bales, una carabina del calibre 22 amb silenciador i municions.


A partir d´aquella caiguda es pot parlar de la desaparició del FAC, el MRC va durar una mica més però no gaire més, la "Reforma" política va deixar desorientats als seus militants i sense objectius. L´anys 1977 es pot considerar com l´any de la seva dissolució. El FAC va ser una organització molt infiltrada per la policia i encara avui hi han dubtes sobre alguns dels seus integrants per delators i confidents. Els militants presos sortiren al carrer gràcies a l´Amnistia del 1977.

- Grup La Reixa.

- Estat Català i Prats de Molló.

- La Bandera Negra.

- El FNC (Front Nacional de Catalunya).

- El FAC (Front d´Alliberament Català).