Ètnia i Cultura Catalanes

ÍNDEX RESUM DE GRAMÀTICA CATALANA

1- Separació de síl·labes     
2- Accentuació                      
3- L’apòstrof                          
4- Signes de puntuació          
5- Els determinants           
6- Els Pronoms                      
7- Les Preposicions               
8- Els Adverbis                     
9- Els verbs – Conjugacions  

 

 

 

ORTOGRAFIA

1- Separació de síl·labes

Les separacions a final de ratlla han de respectar les síl·labes. Per això cal tenir en compte els casos següents:

  • Els grups ss, rr, tx, l·l se separen: as-sem-ble-a, car-re-te-ra, es-mot-xar, xit-xa-rel-lo.
  • El grup ix, quan no és final de paraula, se separa: pei-xa-te-ra, però re-neix.
  • Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans- i altres elements (ad- davant h, nos- i vos- + altres) es mantenen íntegres: an-ur, des-ho-nest, in-e-fi-caç, trans-at-làn-tic, nos-al-tres.
  • Els grups ll, ny, gu, qu no se separen: ca-llem, en-ga-nyós, es-guer-ra, en-ques-ta.

No ha de quedar una lletra sola a començament o final de ratlla.

Utilització dels guionets
Els numerals compostos, per a separar desenes d'unitats i unitats de centenes: vint-i-nou, seixanta-dos, trenta-tresena, quatre-cents, set-centes.
Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal: sud-americana, nord-oest, nord-africà, Sud-àfrica

Els compostos repetitius i expressius: cori-mori, xiu-xiu, non-non, a corre-cuita.

Els compostos que són manlleus no adaptats: ex-libris, dalai-lama, agnus-dei.
Els compostos la primera part dels quals porta accent: mà-llarg, pèl-curt, pèl-ras, més-dient.
Els compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comença en r, s o x i els que presentarien dificultat de lectura si anessin junts: cara-rodó, para-xocs, poca-solta, pit-roig, Mont-roig, costa-riqueny.
Els mots compostos de dos o més adjectius coordinats que expressen dues o més idees, independents, que concorren en el nom modificat: teòrico-pràctica, greco-llatí, científico-filosòfic, hispano-americà ('d'Espanya i d'Amèrica').*
Un grupet d'altres mots: abans-d'ahir, adéu-siau, dellà-ahir, qui-sap-lo, despús-ahir.
Els derivats amb el prefix no- quan el segon element és un substantiu: no-bel·ligerància, no-violència.
Se suprimeix el guionet

  • La resta de compostos: coliflor, collverd, pocatraça, vistiplau.
  • Els mots compostos de dos o més adjectius que expressen una sola idea resultant de la fusió dels adjectius, els quals no són independents, sinó que se subordinen l'un a l'altre: audiovisual, morfosintàctic, otopatia, osteoartrosi, anglosaxó, hispanoamericà ('d'Amèrica Llatina').
  • Tots els derivats formats amb prefixos, tònics o àtons, llevat del prefix no- del punt anterior: arximilionari, precristià, plusvàlua, pseudoprofeta, sotsdirector, vicerector.

Observació:

Segons l'Institut d'Estudis Catalans, no s'ha de suprimir la vocal e en els compostos i derivats de mots que presenten etimològicament una s inicial seguida de consonant (aeroespacial, autoescola, infraestructura, teleespectador, teleesquí, etc.), malgrat que el corrector ortogràfic els marqui com a incorrectes. Cal tenir en compte, però, altres mots: estratosfera, aerostàtica...

2- Accentuació

 

els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú, callaràs, entès, espantadís, arròs, pallús, comprèn, Dublín.

 

S’ACCENTUEN

els mots plans acabats en terminacions que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

exàmens, fenòmens, plàncton, portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer, còncau, correguérem, monòlit.

 

tots els mots esdrúixols, acabin com acabin.

Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria, harmònium, període, diòptria.

 

NO S’ACCENTUEN

els mots que no s'incloguin en la norma anterior ni els monosíl·labs.

menjaran, cantareu, remei, examen, corregueren, fenomen, Maria, sortissis, Caucas, pa, vi, sa.


Accent diacrític

Alguns monosíl·labs i alguns altres mots que segons les normes tampoc no s'haurien d'accentuar porten accent diacrític, és a dir, per a distingir-los d'altres mots. Els més usuals són els següents:


bé (contrari de malament)

pèl (i repèl, contrapèl...)

béns (propietats)

què (interrogatiu i relatiu fort)

bóta (recipient per al vi)

rés (pregària)

cóc (com coca)

ròssa (bèstia vella)

cóm (menjadora)

sé (del verb saber)

Déu (i adéu, pregadéu...)

séc (plec)

dóna i dónes (del verb donar)

sègle (sègol)

féu (passat del verb fer, i desféu, reféu...)

sèu (greix)

jóc (d'ajocar)

sí (afirmació)

Lés (població)

sóc i só, és, són, fóra (del verb ser)

mà (part del cos)

sòl (terra, i entresòl, subsòl)

més (de quantitat)

té (del verb tenir)

mèu (miol)

tòt (broc gros)

mòlt (participi del verb moldre)

ús (d'usar)

món (i rodamón)

véns, vénen (del verb venir)

móra (fruita)

vés (del verb anar)

nét/a (i renét/a, besnét/a...)

véu (passat del verb veure)

ós/óssa (animal)

vós, nós (pronoms forts)

Els Diftons

Diftongs

u darrere q i g + vocal

au, eu, iu, ou, (uu),* ai, ei, (ii),* oi, ui,

qua, qüe, qui, quo, gua, güe, güi, guo, guai, qüeu

jaure, duus, xai, niu, noi, treu.

quadern, paraigüer, guaitem, obliqüeu.

La dièresi es posa sobre les vocals i i u.

 

que es pronuncia la u davant de e i i quan és precedida de q i g.

llengüeta, aqüífer, terràqüia, seqüela, pingüí.

La funció de la dièresi és indicar

que una seqüència de vocals que formaria diftong no en forma.

saüc, estudiï, amoïnar, aïllada, diürètica, veïnatge.

 

que una i o una u que per la situació a la paraula serien consonants són vocals.

reduïa, maleïes, conduïa, agraïen.

Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa lletra, té preferència l'accent.
reduíem, suís (diferent de suïs, forma del verb suar), agraíssiu, lluíssim.

Excepcions

No es posa dièresi, encara que no hi hagi diftong, en els quatre casos següents:

  1. En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx):reunió, reincidir, contraindicació, coincidència.
  2. En les terminacions llatines -us i -um. Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum.
  3. En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos). egoisme, altruista, arcaisme.
  4. En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir). agraint, conduir, lluiran, beneiríem.

3- L’APÒSTROF

 

 

MASCULÍ

 

s'apostrofa

davant de totes les vocals (també precedides de h muda): l'home, l'ingrat, l'arc.

 

 

no s'apostrofa

davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc.

 

 

 

FEMENÍ

 

 

s'apostrofa

davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única (però: la unilateralitat, la innecessària).

 

 

no s'apostrofa

davant de i i u consonants: la hiena.

 

 

davant del prefix negatiu a: la anormalitat.

 


 

 

S’apostrofa

davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba, d'altres, d'universitat.

PREPOSICIÓ
DE

 

davant de noms de lletra: darrere de i.

 

No s’apostrofa

davant de i i u consonants: de iens, de iod.

 

 

davant del prefix negatiu a: de asimètric.

 

 

 

 

davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté.

 

 

S’apostrofa

darrere de verb acabat en vocal: compra'n, porta'l, pondre's, porta'ns.

 

PRONOM

 

en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.

 

 

No s’apostrofa

us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us.

 

 

la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

 

Observacions

  • El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit.

 

  • Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s'apostrofen, és clar, davant de i i u consonants: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE.
  • Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida.
  • Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.

 

  • Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià.
  • Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor.

 

  • Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets.
  • Davant de topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire.

 

  • En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l (per convèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per digues-me), digue'ns (per digues-nos).
  • Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua).

 

  • No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla.

4- SIGNES DE PUNTUACIÓ

La Coma

La coma indica una pausa menor. Es posa en els casos següents:

  • Per a separar elements (mots, frases, etc.) d'una enumeració, fora que hi hagi les conjuncions i, o o ni.

S'ha de menester un PC, una impressora, un mòdem i un vídeo.
Les aules no disposen d'ordinadors, projectors ni pantalles.

  • Davant i darrere d'un incís.

Recordeu que, per a obtenir el text complet dels articles, només ho heu de sol·licitar.
El 3 de juny rebem, del regidor del districte, una resolució.

  • Abans, després, o abans i després, d'un vocatiu.

Maria, vine.

Hola, Joan. Benvingut al Campus.

  • Per a indicar l'elisió d'un verb.

A primer expliquen la prosa i a segon, la poesia.

  • Tanmateix, aquesta coma es pot ometre en els casos en què utilitzar-la provoca una frase excessivament sincopada.

El percentatge d'estudiants aprovats el curs 2001-2002 va ser del 50%, el següent del 55% i l'altre del 60%.

  • Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom.

No ha dit quant li costarà, a l'usuari.

  • Quan es canvia de lloc un element de la frase o una oració subordinada, perquè passa a ser com un incís, i amb locucions com per tant, en canvi, és a dir, etc.

Déu té tot el poder (natural i sobrenatural) i és el creador de totes les coses i, per tant, del dret i tot.

Amb aquesta contesta, doncs, han donat per bo...

  • Sempre que calgui desfer alguna ambigüitat o facilitar la lectura del text.

Finançaran els projectes les àrees d'Ecologia i Medi Ambient, Economia i Finances, i Logística. [Sense l'última coma no queda ben delimitat el nom de cada àrea.]

  • Entre la part entera i la part decimal en les xifres.

Aquest any les inversions han estat de 7.190.938,43 euros.
No es posa entre subjecte i verb ni entre verb i complements, fora que hi hagi un incís.


El Punt

El punt indica una pausa major. Es posa en els casos següents:

  • Al final d'una frase amb sentit complet.
  • Entre les hores i els minuts en les indicacions horàries.

La reunió serà a les 17.30 h a l'aula magna.
Per a separar el número d'ordre del títol de l'apartat que introdueix. Tanmateix, aquest punt s'ha d'ometre en les referències internes.
2.1. La societat i les noves tecnologies [però: Vegeu l'apartat 2.1 del mòdul.]

No es posa punt en les xifres que indiquen anys o ordre.
L'any 2000 és l'últim del segle XX.
Tampoc no es posa punt després dels signes d'exclamació i interrogació, al final dels títols i subtítols ni en les datacions.
Hola a tothom!
Breda, 13 de juny de 2004

Punt i Coma

El punt i coma indica una pausa més llarga que la de la coma i menys que la del punt (no hi ha espai abans del punt i coma). Es posa en els casos següents:

  • Quan hi ha comes i s'ha de fer una separació més important, però que no arriba a punt, o quan la relació entre una frase i una altra és més allunyada que la que expressaria una coma, però no tant com la que indicaria un punt.

Aquest apartat té un doble vessant: d'una banda, s'expliquen els objectius exposats en els mòduls didàctics; d'una altra banda, s'introdueixen els conceptes bàsics...

  • Per a separar elements d'una enumeració –que habitualment se separen amb comes– quan ja hi ha comes dins de cada element. En aquest cas, abans de l'element final, precedit per les conjuncions i, o o ni, s'hi sol posar una coma.

La professora Granyer va tenir una reunió amb el director de l'institut, Antoni Pla; la consellera delegada de l'editorial, Josefina Clarà; la vicepresidenta de l'entitat, Concepció Gratacòs, i el tutor de l'estudiant, Rafael Anton.


Dos Punts

Els dos punts indiquen una certa subordinació del segon element al primer (no hi ha espai abans dels dos punts). Es posen en els casos següents:

  • Per a indicar causa, demostració, exemples, enumeracions, etc.

Aquest apartat afavoreix la comunicació entre tots els col·lectius que formen la comunitat universitària: estudiantat, professorat i personal de gestió.
Hi ha els ingredients següents: ametlles, xocolata, mantega...

  • Per a introduir citacions textuals o reproduccions en estil directe.

L'autor diu: "Tot el que he escrit al llibre és experimentat per mi mateix".
No es posen quan introdueixen una sèrie d'elements, que formen un incís, si la frase continua després, sinó que llavors hi ha d'haver guions o parèntesis davant i darrere de l'incís.
Les ampliacions que es realitzen en els diferents nivells educatius d'unes determinades matèries –matemàtiques, ciències naturals, etc.– són exemples d'aquesta situació.
Tampoc no es posen quan no són necessaris perquè no es trenca la continuïtat de la frase (per exemple, darrere són o de).
Es faran els estudis de Filosofia, Dret, Econòmiques i Medicina.

Punts suspensius

Els punts suspensius (tres i prou i sense espai entre la paraula i el punt que hi és més acostat) indiquen suspensió del pensament. Es posen en els casos següents:

  • Per a indicar que una enumeració no queda tancada.

animals, plantes, objectes...

  • Per a indicar que una frase és inacabada perquè es vol donar a entendre alguna cosa, per reticència, etc.

Ells molt dir, però a l'hora de fer...
No es posen després de l'abreviatura etc., ja que tenen la mateixa funció.


Signes d’interrogació

El signe d'interrogació indica pregunta. Es posa només al final –i sense repetir-lo–, fora de casos especials en què sigui necessari el signe d'interrogació inicial per l'extensió de la frase i l'absència d'indicadors d'interrogació.
Què vols que et digui?
No s'ha de posar punt després d'un signe d'interrogació.

No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'interrogació.

 

Signes d’admiració

El signe d'admiració indica admiració o exclamació. Es posa només al final –i sense repetir-lo.
Que gran que t'has fet!
No s'ha de posar punt després d'un signe d'admiració.

No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'admiració.

Els guions

Els guions s'utilitzen en els casos següents:

  • Per a encloure un incís, un aclariment, un pensament, un afegitó (a vegades són intercanviables amb els parèntesis).

És conegut el cas del DDT –compost no biodegradable–, que per la gran persistència després de dècades de prohibició d'usar-lo...

  • Per a indicar les intervencions dels locutors en els diàlegs i fer les acotacions del narrador.

–Ep! –li va dir–. Oi que sí?
No es posa guió final davant d'un punt, especialment si és punt i a part.

Guionet

A més de final de ratlla, quan s'ha de partir un mot, el guionet es posa en els casos següents:

Hem vingut a corre-cuita.

  • Per a separar períodes de temps i dates.

El període 1999-2005 serà d'experimentació d'aquest sistema.

  • Per a unir mots i xifres, generalment substituint una preposició i, a vegades, alguna conjunció.

Barça-València
Castella - la Manxa
S'ha de tenir en compte que, quan cada element consta d'un sol mot, no cal deixar-hi espai, mentre que, quan uneix elements formats per més d'un mot, s'ha de deixar un espai davant i darrere el guionet.
El Parèntesis

Els parèntesis enclouen una informació complementària, una intercalació, un incís (a vegades són intercanviables amb els guions).
Isaac Newton (1642-1727) es va dedicar a la investigació i la reflexió científiques.
...més enllà de les catalogacions possibles d'aquestes orientacions (vegeu la taula següent).

Els Claudàtors

Els claudàtors (també anomenats parèntesis quadrats o rectangulars) s'utilitzen en els casos següents:

  • Per a tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripció o una citació s'omet un fragment.

Segons l'article 26 del títol IV de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de política lingüística a Catalunya, "el Consell Executiu [...] ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana".

  • Per a indicar, dins d'una citació, la intervenció de la persona que la reprodueix.

Tal com recull l'informe presentat, "l'estudi es reprendrà el 18 de decembre [sic] de 1992".


Cometes Simples

Les cometes simples es fan servir en els casos següents:

  • Per a indicar el significat d'una paraula o una frase.

El mot sorrofoll 'soroll' no és a tots els diccionaris.
La filosofia, literalment 'amor a la saviesa'.

  • Per a traduir el títol d'una obra.

Konflikt und Handlungskontrolle ['Conflicte i control de l'acció'].
Cometes Dobles

Les cometes dobles es fan servir en els casos següents:

  • Per a reproduir una citació o paraules textuals d'algú.

El professor eficaç "és un ésser humà únic que ha après a fer ús [...] en l'educació
d'altres persones" (Combs i altres, 1979, pàg. 31).

  • Per a indicar un significat o un èmfasi especial, un matís irònic o personal, un doble sentit, una remarca, etc.

L'absència del "meu" metge.
Aquest cap de setmana m'han "netejat" el pis.
Fan activitats per a joves "enganxats".

  • Per a fer pseudocitacions o "citacions de ningú en concret" i que no es poden considerar termes específics.

En la crítica actual es parla molt de "teatre comercial".

  • Per a indicar títols d'articles, capítols, poemes, cançons… que formen part d'un llibre, una revista, un diari, un àlbum… També els títols de les exposicions quan el mot exposició no forma part del nom propi.

El millor poema del llibre Engrunes és "Al vespre".
No es fan servir per a funcions reservades a altres recursos gràfics, com la cursiva i la negreta.
La paraula avió [no pas "avió"].
Tampoc no es fan servir per als noms propis d'empreses o altres entitats.
Van contractar l'empresa Servei a Casa Ara Mateix.


5- ELS DETERMINANTS

ARTICLE DEFINIT

 

 

SINGULAR

PLURAL

 

Davant de consonant

Davant de vocal o h

 

Masculí

EL

L’

ELS

Femení

L’

LA (davant de i, u, hi, hu, àtones)

LES

 

ARTICLE DEFINIT

 

 

SINGULAR

PLURAL

 

MASCULÍ

 

UN

 

UNS

 

FEMENÍ

 

UNA

 

UNES

 

ARTICLE PERSONAL

 

 

EL

El Pere

MASCULÍ

L’

L’Esteve

 

EN

En Jaume

 

FEMENÍ

 

LA

 

La Rosa

 

L’

L’Anna (La Isabel)


 

ELS DEMOSTRATIUS

 

PROXIMITAT

 

Aquest, aquesta, aquests, aquestes, això

 

LLUNYANIA

 

Aquell, aquella, aquells, aquelles, allò

 

ELS POSSESSIUS

 

UN SOL POSSEÏDOR

 

El meu, la meva, els meus, les meves
El teu, la teva, els teus, les teves
El seu, la seva, els seus, les seves

 

POSSEÏDOR PLURAL

 

El nostre, la nostra, els nostres, les nostres El vostre, la vostra, els vostres, les vostres El seu, la seva, els seus, les seves

 

ELS QUANTITATIUS

 

INVARIABLES

 

Massa, força, prou, més, menys

 

VARIABLES

Quant, quanta, quants, quantes
Tant, tanta, tants, tantes
Molt, molta, molts, moltes
Poc, poca, pocs, poques
Bastant, bastants
Gaire, gaires


 

ELS INDEFINITS

DAVANT DE

PRONOMS

SUBSTANTIU

PER A PERSONES

PER A LES COSES

 

Algún, alguna, alguns, algunes
Cada, cada un, cada una, cadascun, cadascuna
Tot, tota, tots, totes
Altre, altra, altres
Tal, tals
Qualsevol, qualssevol
Mateix, mateixa, mateixos, mateixes
Cert, certa, certs, certes

 

Algú, ningú, Cadascú, tothom

 

Alguna cosa
Res
Tot

 

ELS INTERROGATIUS

DAVANT DE

PRONOMS

SUBSTANTIU

Per a les persones

Per a les coses

Quin, quina, quins, quines

 

QUI

 

QUÈ

 

6- ELS PRONOMS

Els pronoms personals

PRIMERA PERSONA

SEGONA PERSONA

TERCERA PERSONA

Singular

Plural

Singular

Plural

Singular

Plural

 

JO/ MI

 

NOSALTRES

 

TU

VOSALTRES/
VÓS

ELLA / ELL / VOSTÈ

ELLS / ELLES / VOSTÈS

Els pronoms Febles

 

 

Singular

Plural

Primera persona

 

ME / M’ / EM / ‘M

NOS / ENS / ‘NS

Segona persona

 

TE / T’ / ET / ‘T

VOS / US

 

Masculí

LO / L’ / EL / ‘L

LOS / ELS / ‘LS

 

Femení

LA / L’

LES

Tercera persona

Neutre

HO

 

Datiu

LI (HI)

LOS / ELS / ‘LS

 

Reflexiu

SE / S’ / ES / ‘S

Adverbials

 

NE / N’ / EN / ‘N

 

 

HI

 

7- LES PREPOSICIONS

A / AMB / DE / EN / PER / PER A / CONTRA / ENTRE / MALGRAT/ SEGONS / SENSE / CAP A / DES DE / FINS / FINS A / SOTA

CONTRACCIÓ

 

SINGULAR

PLURAL

A

a + el = al

a + els = als

DE

de + el = del

de + els = dels

PER

per + el = pel

per + els = pels

8- ELS ADVERBIS

 

 

ADVERBIS DE MANERA

Com,
bé, ben (davant del verb),
malament, mal (davant del verb)
millor, pitjor, així, alhora, almenys, pel cap baix, corrents, gairebé, sols, solament, només, sobretot, a les fosques, a peu, de cap a cap, de cop i volta, de debò, de franc, de pressa, més aviat, de mica en mica, etc.

 

ADVERBIS DE QUANTITAT

Massa, molt, força, bastant, prou, gaire, poc, gens, gens ni mica, tant,
Tan, etc.

 

ADVERBIS DE LLOC

On, aquí, ací, allà, allí, 
cap aquí,  cap allà, dins,
dintre, darrere, davant, damunt,
sobre, sota, amunt, avall, a dalt, a baix, a prop, lluny, al voltant, a la dreta, a l'esquerra, a mà dreta, a mà esquerra, etc.

 

ADVERBIS DE TEMPS

Quan, ara, llavors, aleshores, sempre, 
mai, sovint, de tant en tant, 
a vegades, de vegades, mentrestant,
abans, després, aviat, de seguida,
tard, d'hora, ja, encara, alhora, com més aviat millor, etc.

 

ADVERBIS D’AFIRMACIÓ

Sí, també, fins i tot, i tant, de veritat, De debò

 

ADVERBIS DE DUBTE

 

Qui sap, potser

 

ADVERBIS DE NEGACIÓ

 

No, no pas, tampoc, de cap manera


LES CONJUNCIONS

I, ni, que, o, però, sinó, doncs, perquè,
ja que, si, com, encara que, etc.

 

9- ELS VERBS - Conjugacions

PRIMERA PERSONA

SEGONA PERSONA

TERCERA PERSONA

- ar

-re / -er

- ir

Trobar

Perdre / Témer

Dormir / Servir

Modes i temps simples

FORMES NO PERSONALS

Infinitiu

Gerundi

Participi

Cantar

Cantant

Cantat, cantada
Cantats, cantades

INDICATIU

Present

Imperfet

Futur

Condicional

canto
cantes
canta
cantem
canteu*
canten

cantava
cantaves
cantava
cantàvem
cantàveu
cantaven

cantaré
cantaràs
cantarà
cantarem
cantareu
cantaran

cantaria
cantaries
cantaria
cantaríem
cantaríeu
cantarien

SUBJUNTIU

Present

Imperfet

canti
cantis
canti*
cantem*
canteu
cantin*

cantés
cantessis
cantés
cantéssim
cantéssiu
cantessin

Imperatiu

Present

canta (tu)
canti (vostè)
cantem (nosaltres)
canteu (vosaltres)
cantin (vostès)

 

Montse Corregidor