Intervenció d'en Roger Lluís i Gol

Membre del Secretariat d'Unitat Nacional Catalana

Benvinguts al 3r aplec de la Unitat, el Dia del Partit d’UNCat.

Unitat Nacional Catalana sempre ha agafat com a referent per a la formació de la seva militància i per a la catalanització de Catalunya a formacions nacionalistes dels anys 20 i 30 com Nosaltres Sols!, Estat Català, Palestra , nom que utilitzen actualment les nostres Joventuts.

Som d’un partit que va néixer arrel de l'aportació de gent que veníem d'Estat Català, el PI, JERC, JNC, PSAN i també d'ex-militants de Catalunya Lliure. Precisament el Gener de l'any 2000 es va fer l'acte fundacional d'Unitat Nacional Catalana a Badalona.

Aquest any entre d’altres coses UNCat ha impulsat aquest any juntament amb els companys del PRC la Conferència independentista, una conferència de debat entre més de 30 organitzacions, associacions i partits polítics vam debatre sobre l’objectiu comú, la independència, sense tirar-nos els plats pel cap, un fet probablement únic en els últims 25 anys.

Des dels inicis d’Unitat sempre hem cregut fermament en la necessitat de que aparegui a la palestra política una formació independentista unitària que defensi per sobre de les ideologies polítiques l'assoliment de la independència de la nostra Catalunya. Sempre hem tingut clar que per sobre de la ideologia política hi ha Catalunya i l’assoliment de la seva llibertat. Sempre hem defensat que sigui quina sigui la nostra posició en la societat, ja siguin miners , infermeres, doctores, professors, empresaris, enginyers, científiques, etc... tots ens uneix un objectiu,tots compartim els mateixos anhels de llibertat. No se si aquesta formació serà Reagrupament. Potser si el temps ho dirà. El que si que sé és que CIU i ERC han estat al govern i no és que hagin tingut els... bé la valentia de trencar amb Espanya i pel que sembla no la hi tindran mai, sinó apareix algú que els faci tremolar de debò la cadira i els tregui d’aquest apoltronament.
No se quina serà l’eina, probablement Reagrupament sigui la que està més ben situada en aquests moments per a torpedinar aquests dos grans partits que en el seu dia van ser capaços de mobilitzar la massa nacionalista catalana. Els uns als anys 30 els altres als 80. El que si és clar és  que actualment el poble ja en comença a estar fart d’aquests polítics que s’omplen la boca de promeses de llibertat i que després com tots sabem, pacten amb el nostre enemic natural, Espanya. El poble català comença a donar-los l’esquena, o si més no, veu que aquests que tant ens van prometre amb prou feines ens poden mirar a la cara amb dignitat. Diuen que són els dos partits d’obediència purament catalana, que són els de casa i porten gairebé 30 anys tirant-se els plats pel cap. Senyors de CIU i d’ERC tant els costa posar-se d’acord quan tots saben de l’enemic comú?

Això si, el que si és ben cert és que aquí n’hi ha uns que s’han folrat amb aquesta conjuntura sabeu de qui parlo oi? Bé òbviament apart d’aquests polítics d’ERC i CiU... són els venedors de plats de llenties.

Com he dit, potser Reagrupament sigui una bona l'eina per ajudar a alliberar-nos del jou d’Espanya. Una Espanya paràsita, explotadora i anihiladora. Una Espanya històricament devastadora per Catalunya.

Cal doncs que busquem, trobem i afrontem amb valentia una solució definitiva a la qüestió espanyola.

I és que si companys, som molts, moltíssims, som una àmplia majoria els ciutadans de Catalunya que cada cop veuen més clar que a Espanya no hi fem res, no per què no ens hi vulguin, que també, sinó perquè no en traiem absolutament res de pertànyer a un estat de lladres, d’aprofitats, i d’exterminadors de cultures i ètnies. Espanya no ens aporta res, només misèria i desgràcies. I en aquest sentit defujo dels discursos pessimistes que diuen que d’independentistes en som quatre. Fa anys que vaig abandonar els discursos pessimistes. Per guanyar primer de tot has de creure en la victòria. Volem jugar oi? Doncs juguem per guanyar o quedem-nos a casa. Nosaltres els d’UNCat, estem i estarem sempre al Front, al front moltes vegades s’està sol, gairebé sempre, i també ho sabem, vaja si ho sabem. Per sort  al front te n’adones de  qui és el teu company i fas amics i companys que saps que seran per sempre, la teva família, la família d’UNCat i a mesura que avancen els anys, puja més forta i unida; i és en aquest camí cap a la victòria final hem començat a fer nous amics de fora de les nostres files, com són els nostres companys del Partit Republicà Català.

Tot i això també he de dir que moltes vegades tot queda aquí, en pura xerrameca i prou, en independentisme de boqueta. De tots és sabut que dins de les files d’aquests dos partits que he esmentat hi ha independentistes, si, hi ha dirigents que se’n declaren, però en cercles reduïts, en la intimitat i després , quan veuen que caldrà treballar molt per assolir aquest objectiu no triguen ni deu minuts a llençar-nos a sobre les galledes d’aigua i defensar que no ens enganyem “que la independència és inviable”. Doncs que s’ho facin mirar, perquè tenen un greu problema. Perquè el poble comença a passar literalment d’ells.

Desgraciadament doncs, això demostra  que encara som molt pocs, en relació al potencial real que existeix, els que creiem que el somni de la independència pot fer-se una realitat, , i això també és una bona notícia .És aquí on hi entra una peça clau i necessària , la gent d’Unitat. Els 33, els patriotes de socarrel, que no et pregunten d’on vens, o de quin color polític ets o a qui votes, són gent que només tenen un objectiu i és de que mentre estimis la terra catalana i per tant en desitgis la seva llibertat, al teu costat estaran. Si, som els 33. Gent que viu i ensenya sense complexes la seva catalanitat allà on va. Som gent normal, patriotes que tenen clar que és el fet d'existir un "esperit col·lectiu", el que els romàntics alemanys anomenaven un "esperit del poble", en definitiva, el sentiment dels membres de la comunitat de sentir-se membres d'una unitat que sense "ells" (els homes i dones de la nació) no existiria, però que "ells" tampoc no existeixen sinó estiguessin inserits en una comunitat nacional, la catalana.
Patriotes sense complexes això és el que Catalunya necessita. Ens necessita, calen més 33. La feina està allà fora, cal reclutar-ne més i més cada dia. Aquesta és la nostra feina i ho tenim molt clar. El remei contra els sectarismes, quintacolumnistes, en definitiva, enemics de Catalunya, és molt clar, calen més 33, calem més 33.

Unitat Nacional Catalana passi el que passi en els escenaris polítics propers ha de seguir existint i exercint de punta de llança del nacionalisme identitari. Una organització com la nostra és totalment necessària per preservar i estendre la catalanització de la nostra Pàtria. El temps ens ha donat la raó. Des dels inicis ens hem centrat la defensa aferrissada d’un nacionalisme desacomplexat que refusa la dicotomia  de les dretes i les esquerres per a assolir la plena independència.

Per una Catalunya lliure i catalana visca els 33, visca Unitat Nacional Catalana!

Roger Lluís i Gol

Membre del Secretariat d'Unitat Nacional Catalana